| Ressenya:
Aquella olor que et retorna a casa, que t'apassiona en qualsevol moment.
Que et fa companyia, va al teu costat camí avall
pel pedregar de les terres properes al pla del bosc.
Vorejant dreceres, barquejant el vent de nord que bufava fred i insistent.
Sempre gaudia en creuar les habitacions amb olor d'humitat pel pas dels anys
o de pols per les avingudes de vent on les finestres,
que de tan grans,
interpel·laven obertes la vista i el somriure de forma irresistible
| |