| Autor | |
| | | |
|  Ampliar | Nom: Andersen, H. C. (Hans Christian) | |
|
| |
| H.C. Andersen neix el 2 d'abril de 1805 a la ciutat danesa d'Odense, capital de l'illa de Fiònia, i és l'únic fill d'una família molt pobra. El 1816 el seu pare mor i, dos anys més tard, la seva mare es torna a casar. Aleshores el jove Andersen se'n va a provar sort com a dramaturg a la capital del país, Copenhaguen. Allà les coses no li van gaire bé, passa gana i fred, i està a punt de tornar, però gràcies a les gestions del director de teatre Jonas Collins obté una beca per continuar els estudis. El 1828 Andersen aprova els exàmens d'ingrés a la universitat de Copenhaguen. Comença a publicar a partir de 1829 i els seus llibres tenen bona acceptació. Rep una beca reial del rei Frederic VI amb la qual podrà satisfer un dels seus anhels: viatjar, i no pararà fins al 1873. Després d'un dels seus viatges a Itàlia, l'any 1835, publica el que el farà mundialment famós: els contes per a infants, i per a no tan infants. A partir de llavors, el seu èxit no té aturador i l'acompanya sempre. Acumula honors i distincions, i rep una beca literària oficial amb caràcter vitalici. Pel que fa la seva vida sentimental, s'enamora diverses vegades, però no s'arriba a casar. Durant els seus viatges arreu d'Europa coneix altres artistes il·lustres i hi fa amistat, com ara, Heinrich Heine, Victor Hugo, Felix Mendelssohn, Alexandre Dumas pare, Robert Schumann, Franz Liszt, Charles Dickens, Richard Wagner, Edvard Grieg, Johannes Brahms i Henrik Ibsen, entre d'altres. Mor després d'una llarga malaltia el 4 d'agost de 1875. El seu funeral en la catedral de Copenhaguen és multitudinari i té la presència del rei de Dinamarca.
| |
|
| |
| | | |
| | | |
|