El carrer de les Camèlies ha sigut enormement llegit, pero` se n'ha parlat poc. ¿De què parla? D’una noia que abandona l’agulla per fer senyors i que no abandonarà mai la prostitucio?, ni tan sols quan te? diners i una torre plena d’estàtues. Cecília Ce camina i camina per Barcelona. ¿Què busca? La identitat perduda perque` tothom li n'atribueix una. La llibertat de caminar fora del compa`s que marca la norma social. Per allà on passa, les seves cames pertorben els homes i projecten fantasies sexuals. Aquesta és l’arma de doble tall de Cecília Ce. Com diu Stefanie Kremser al postfaci: “els homes i les dones, com que no tenim remei, ens fem servir els uns als altres. Que l'ús i l'abús —si cal— siguin mutus.”

La Rambla on tot comença, l'Eixample on és engabiada en un pis, les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda… Un viatge al fons de la nit, una exploració de la intempèrie.“La Cecília és una supervivent. Segueix caminant, mai no s'atura ni perd la serenitat. S'aixeca, torna a caure, continua. Al final és una veritable heroïna que ha après a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d'aquesta nova força. Una caçadora que esdevé presa. Massa forta per morir com a víctima, fins i tot com a víctima de violacions múltiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments de psicosi”, escriu Stefanie Kremser.