Barcelona, 1936-37. La ciutat és un bullidor d’il·lusions, conspiracions i tragèdies. Vladimir Antónov-Ovséienko, el cònsol soviètic, té l’encàrrec d’ajudar la rereguarda republicana però també controlar la CNT i perseguir els trotskistes del POUM. El vell bolxevic s’enamora de Catalunya, s’interessa pels anarquistes i estableix grans complicitats amb Lluís Companys. És l’any dels processos de Moscou i la seva dona, Sòfia Levin, descobreix els horrors de l’estalinisme i els comparteix amb el seu marit, que viu escindit entre la lleialtat i la veritat. Stalin no se’n refiarà mai. Antónov- Ovséienko escriu un testament polític que deixa al seu fidel xofer, Josep Tarrida, un militant del PSUC, per donar-lo a conèixer quan Hitler hagi estat derrotat.
Vuitanta anys més tard, una jove historiadora russa el descobrirà a casa d’una dona misteriosa de noranta anys que viu envoltada de llibres i records.
«La primera vegada que vaig sentir anomenar Stalin, tenia onze anys. Va ser prop de Tolosa de Llenguadoc, on vivia amb els avis, a pagès. Ja es veia que aquell dia no seria com els altres».
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.