| Pere Benavent de Barberà i Abelló (Barcelona, 1899 Reus, Baix Camp, 1974) fou un arquitecte i escriptor català. Deixeble d'Enric Sagnier i Villavecchia, realitzà una obra d'estil personal amb certa tendència clàssica i gust per allò popular. Fou el darrer president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Autor a Barcelona de la cripta de l'església de Pompeia (obra de Sagnier), el convent dels Caputxins de Sarrià i alguns col·legis majors. Com a escriptor en el camp professional fou autor de: en el terreny arquitectònic, Com he de construir, (1934) i L'arquitectura i l'home inseparables, (1936); en poesia, Flors d'ametller, (1918), La rosa i el cristall, (1938), Llibre del caminant, (1949) i Sobretaula acadèmica, (1956); i en assaig, Homes, homenets i homenassos, (1935) i Macià Vila Mateu, esbós biogràfic, (1966).
Font de la foto: http://www.coac.net.
| |