Els estudis quixotescos, ço és, els dedicats a l’immortal llibre cervantí, sembla que han entrat en una nova fase. No fa molts anys que els més d’ells sols semblaven destinats a enaltir el Don Quijote amb els més entusiastes elogis ditiràmbics, però avui dia, seguint la ruta iniciada per l’eminent polígraf santanderí, comencen a recercar-se les fonts que iniciaren a Cervantes per a produir aquella obra que fa tres centúries rep els aplaudiments de les gents; En Menéndez i Pelayo, en el seu magistral treball llegit en la Universitat de Madrid en 1905 tractant de la Cultura literaria de Miguel de Cervantes y elaboración del «Quijote»,En Rodríguez Marín en les seves aplaudides produccions El modelo más probable del Quijote i Los modelos vivos del Don Quijote, i En Menéndez Pidal amb el seu discurs tan celebrat per la crítica Un aspecto en la elaboración del «Quijote»,semblen donar-nos la raó.