| Resenya:
Feliçment, jo sóc una dona (1969) és una novel·la de denúncia que marca una clara inflexió en la narrativa de Capmany vers un feminisme conscient que té també un vessant literari. L’obra és una amalgama de materials narratius en què Capmany barreja els gèneres literaris i n’explora els mateixos límits en un intent de donar resposta als problemes que arrossegava la novel·la catalana des de principis del segle XX.
Amb Feliçment, jo sóc una dona Capmany s’encara, obertament i des de la narrativa, amb la problemàtica de la desigualtat entre homes i dones. La protagonista, Carola Milà, esdevé una heroïna a la manera dels grans clàssics de la novel·la d’aventures, aconsegueix reeixir en un món hostil i construir la seva pròpia identitat contra tot i tothom, per acabar convertint-se en una dona lliure, rica i feliç.
El llibre inclou una introducció i unes propostes de treball a cura d’Isabel Graña, doctora en Filologia Catalana, directora de l’Espai Betúlia, Centre de la Paraula i les Lletres (Badalona), i autora de diversos articles i estudis sobre Capmany.
A través de la història del periple vital de la Carola Milà accedim a un retrat fi dedigne de la societat catalana del segle XX
| |