|
| Ebook | |
| | | |
|  Ampliar | Títol: Joan Lluhí i Vallescà: L'home que va portar la República
Gènere: Història
Editorial: Editorial Base
Autor: Arnau Gonzàlez i Vilalta , Enric Ucelay-Da Cal | |
|
| |
| Resenya:
Joan Lluhí i Vallescà (Barcelona, 1897 – Mèxic, 1944) és, potser, el polític català de major projecció més oblidat i desconegut. Figura pont entre Barcelona i Madrid, instigador de la fundació d'ERC i home clau de les seves tempestes internes, va ser un renovador del llenguatge polític i un creador de tendències amb el seu periòdic L'Opinió. En definitiva, fou l'home que va portar la República. Lluhí va fer una fulgurant aparició a la història de Catalunya i d'Espanya. Titllat d'ambiciós, frívol i altiu, generà més antipaties que adhesions en un país immers en agres pugnes generacionals. Acompanyat dels lluhins, més coneguts com el Grup de L'Opinió, ocupà breument destacats càrrecs: conseller primer de Macià; conseller de Justícia de Companys; empresonat pels fets d'octubre del 1934, el maig del 1936 va ser nomenat ministre de Treball en el trànsit de la Guerra Civil. Va ser cònsol a Tolosa, immers en el fangar de la guerra. Lluhí va intentar crear un laborisme a la catalana. Un socialisme democràtic que no trobaria el seu espai en una societat i una època polaritzades i sense marge per a les posicions intermèdies.
| |
| | | |
|
| |
| | | |
| | | |
| | | |
|
| Autor | |
| | | |
|  Font: vilaweb.catAmpliar | Nom: Arnau Gonzàlez i Vilalta | |
|
| |
| Arnau Gonzàlez i Vilalta (Barcelona, 1980). Doctor en Història i professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. Ha centrat les seves principals investigacions en diferents aspectes del nacionalisme català del període 1931-1945. Així, al marge d’articles i participacions en congressos, ha publicat, entre d’altres, els llibres següents: La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939), Els diputats de Catalunya a les Corts Constituents (1931-1933) i La irrupció de la dona en el catalanisme (1931-1936), tots tres el 2006; La creació del mite Companys. El 6 d’octubre i la defensa de Companys per Ossorio y Gallardo (Editorial Base, 2007); Un catalanófilo de Madrid. Epistolario catalán de Ángel Ossorio y Gallardo el 2008 i, en darrer lloc, el 2009, Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939) i Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943).
Font: editorialbase.cat
| |
|
| |
| | | |
| | | |
|
| Autor | |
| | | |
|  Font: wikimedia.orgAmpliar | Nom: Enric Ucelay-Da Cal | |
|
| |
| Enric Ucelay-Da Cal (Nova York, 1948). Catedràtic emèrit d'història contemporània a la Universitat Pompeu Fabra. Les seves aportacions a la trajectòria del nacionalisme català són essencials per entendre els corrents historiogràfics dels darrers quaranta anys. Autor de centenar d'articles sobre temàtiques catalanes, espanyoles i europees, entre les seves monografies destaquen notablement La Catalunya populista: imatge, cultura i política a l'etapa republicana (1931-1939) i El imperialismo catalán: Prat de la Riba, Cambó, D'Ors y la conquista moral de España i, amb Joan Esculies, Macià al país dels soviets, entre altres. Amb Arnau Gonzàlez ha col·laborat en diverses obres.
| |
|
| |
| | | |
| | | |
|
| Llibres del mateix autor/s | |
| | |
| | |
| | |
| | |
|
|
| |