| Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963). Escriptor i periodista. Va estudiar Història de l’art a la Universitat de Montpeller. Tot i que té algun assaig com Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, Premi Joan Coromines de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, majoritàriament ha publicat novel·les sovint amb una narració personal que el destaca per sobre de molts altres escriptors de la seva generació. Entre altres ha publicat Els ulls de sorra (1993), Vagons robats (1996), El crim de l’escriptor cansat (2000) o El dia de l’ós, premi Joan Crexells 2005, que va significar un salt qualitatiu en la trajectòria literària de l’autor. En els darrers anys ha publicat Aiguafang, Premi de la Crítica Serra d’Or 2009, la narració experimental Xocolata desfeta (2010) i la novel·la Cròniques d’un déu coix, que li va merèixer el Lletra d’Or 2014. Col·labora habitualment en diversos mitjans amb articles d’opinió.
El navegant (2016) li va valer el seu segon Premi de la Crítica Serra d'Or i amb la seva darrera novel·la Jo soc aquell que va matar Franco (2018) va guanyar el més prestigiós premi en llengua catalana, el Premi Sant Jordi.
Els invisibles (2020), una petita joia, narra el seu personal recorregut sentimental i ideològic per la llengua catalana.
Junil a les terres dels bàrbars és la setena novel·la de Joan-Lluís Lluís i un acte de fe en la imaginació: una gran i esplendorosa novel·la d'aventures, amb les peripècies com a llenguatge i l'estranyesa com a condició.
| |