| Inici > Botiga > Ebooks > La bogeria: Introducció i propostes de treball de Josep Camps |
|
|
| Ebook | |
| | | |
|  Ampliar | Títol: La bogeria: Introducció i propostes de treball de Josep Camps
Gènere: Contemporània , Ficció
Editorial: Educaula
Autor: Narcís Oller | |
|
| |
| Resenya:
La bogeria és la descripció d'un cas de trastorn mental que l'autor va conèixer de prop. Un ric propietari de Vilaniu, Daniel Serrallonga, aferrissat partidari del general Prim, va patir un lent i indeturable procés d'alienació mental a partir de l'assassinat del militar i líder polític. Oller contraposa l'idealisme del protagonista al racionalisme estricte de Giberga, un estudiant de Medicina, i a l'actitud més humana, a voltes gairabé irresponsable i irreflexiva d'Armengol, el futur advocat.La novel·la fa una reflexió sobre la dialèctica humana, que es debat entre dos pols: d'una banda, l'herència genètica, i de l'altra, la influència del medi; és a dir, l'idealisme contraposat al materialisme.
| |
| | | |
|
| |
| | | |
| | | |
| | | |
|
| Autor | |
| | | |
|  Font: escriptors.catAmpliar | Nom: Narcís Oller | |
|
| |
| Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930) és considerat el patriarca de la novel·la catalana contemporània, ja que és amb ell que la narrativa de la Renaixença aconsegueix els requisits intel·lectuals i formals necessaris per fer-se un lloc en el context europeu de l'època. Advocat d'ofici, va iniciar-se en les lletres catalanes de la mà del seu cosí, el crític Josep Yxart, el qual, juntament amb Joan Sardà, l'acompanyaren i esperonaren en les successives publicacions. És autor de novel·les tan destacades com La papallona (1882), L'escanyapobres (1884), Vilaniu (1886), La febre d'or (1890-92), La bogeria (1899) i Pilar Prim (1906), i de reculls de contes com Croquis del natural (1879), Notes de color (1883), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916) i Al llapis i a la ploma (1918). També cal fer esment de dues facetes força desconegudes: la de dramaturg i la de traductor, que va desenvolupar sobretot en la darrera etapa de la seva vida. Per últim, entre els anys 1913 i 1918 va escriure les seves Memòries literàries, en què evoca la seva trajectòria com a escriptor. Oller va obtenir un gran prestigi literari dins i fora de Catalunya, i les seves obres foren traduïdes de seguida a altres llengües, com el castellà, el francès, l'italià o el rus. El novel·lista va defensar aferrissadament al llarg de la carrera literària la seva opció lingüística a favor del català, en un moment en què aquesta decisió no s'escapava del debat i la polèmica.
| |
|
| |
| | | |
| | | |
|
| Llibres del mateix autor/s | |
| | |
| | |
| | |
| | |
|
|
| |