| Resenya:
Amb vint-i-un anys, Ceferino Carrión fuig de l’Espanya franquista, grisa i asfixiant, buscant aires nous. Després d’intentar-ho diverses vegades aconsegueix embarcar a bord d’un vaixell al port de Le Havre, a França, en direcció als Estats Units, per fer realitat el seu somni. A Nova York canviarà d’identitat i es convertirà en ciutadà nord-americà amb el nom de Jean Leon. A punt de ser cridat a files per anar a la guerra de Corea, torna a fugir a Hollywood, on un seguit de cops de sort el porten a viure a un pam de la glòria, a tocar de les estrelles de cinema que admira i de qui es convertirà en amic i confident. Amb James Dean projecten un restaurant plegats i malgrat la seva mort obrirà La Scala, un establiment que es convertirà en el referent del Hollywood dels anys cinquanta i seixanta, amb estrelles habituals com Paul Newman, Warren Beatty, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor o els Kennedy. Preocupat per oferir no només un espai de confidencialitat sinó també un servei acurat a les celebrities del Hollywood daurat, Leon torna a Catalunya per comprar uns terrenys al Penedès i elaborar el seu propi vi.
Jean Leon demostrarà, amb una vida de pel·lícula, que amb sacrifici i esforç els somnis són a l’abast de tothom, perquè viurà en una època en què tot és possible.
Va ser en aquelles festes que va entendre que s’havia d’adaptar a una cultura, a una llengua i a un nou món. Un entorn canviant, un paradís ple de llum, de voluntat, però també de riscos. Va aprendre a tractar cada persona de manera diferenciada. Era una habilitat gairebé innata que en aquell ambient es transformava en l’eina idònia per triomfar. I va ser decisiu per a ell adoptar el que anomenava l’estil Chester. De mica en mica va reproduir-ne les maneres, el comportament, el llenguatge... i hi va imprimir el seu propi segell.
| |