La mare eterna : Drama en tres actes

Estrenada l'any 1900, l’obra gira al voltant d’una figura maternal que encarna la força, la generositat i la paciència de la mare dins d’una família marcada per conflictes, passions i tensions socials. La mare eterna es converteix en el centre emocional de la història, enfrontant-se a dificultats que amenacen la unitat familiar i la moralitat dels seus fills.

A través dels tres actes, es desenvolupen situacions dramàtiques en què les decisions, secrets i errors dels personatges provoquen conflictes intensos. La mare, amb saviesa i amor, intenta resoldre aquests conflictes mentre el seu entorn revela la fragilitat i complexitat de les relacions humanes.

El drama destaca per la seva intensitat emocional, els diàlegs carregats de passió i els temes universals: família, sacrifici, responsabilitat i la força de l’amor matern davant de les adversitats.

(Aquest és un resum generat automàticament.)

Va néixer un 19 d’agost del 1871 a Sant Andreu de Palomar. Després de traslladar-se a Lleida, va descobrir el seu interès pel teatre, estrenant la seva primera obra allà l’any 1886. El 1888 va tornar a Sant Andreu per dedicar-se a l’art, però de seguida va decidir que volia dedicar-se al teatre.

Cap el 1893 va començar a escriure obres de tipus ibsenià com L’argolla. El 1896 va fundar, amb Jaume Brossa i Pere Coromines, el Teatre Independent i, amb Fructidor (1897), La resclosa (1899), Cendres d’amor (1900) i El cor del poble (1902) va reemprendre el seu teatre de projecció més important. La culminació arribarà immediatament amb Els vells.

Tot i l’èxit que havia aconseguit, cap al 1911 va entrar en una crisi literària i estètica agreujada pels nous plantejaments del Noucentisme. Però el ressò del seu teatre el va fer mereixedor l’any 27 d’un gran homenatge ciutadà. El 9 d’octubre de 1928, una crisi sobtada en la malaltia que patia li va produir la mort.

Els seus contemporanis el van anomenar el poeta del poble tant pel seu tarannà personal com per la seva obra literària.