|
| Ebook | |
| | | |
|  Ampliar | Títol: Mala llet en pols: Microcontes i aforismes
Gènere: Contes i proses
Autor: Ferran Cerdans Serra | |
|
| |
| Resenya:
Un recull de reculls
Mala llet en pols recull els 350 aforismes i microcontes publicats fins ara per Ferran Cerdans Serra a Llibres Artesans. La col·lecció de llibres de texts hiperbreus s’ha completat a ritme d’un llibre a l’any, des del 2007, enquadernats a mà per l’autor. Aquesta recopilació digital inclou els títols Màximes i mínimes (2007), La dita a l'ull (2008), Si pica, cura (2010), Mala llet en pols (2011), Tres tasses (2012) i L'altra cara de la galeta (2014), a la vegada que incorpora una cinquantena de microtexts inèdits del 2015.
Què és un aforisme?
Per a l’autor, un aforisme no és cap veritat absoluta, com a vegades es malentén aquest gènere; tampoc no és una dita ni un proverbi, ni una cita, ni un joc de paraules. Un aforisme és una proposició que pretén incitar a l’acció i/o al pensament, partint gairebé sempre d’una provocació. Presenta el món des d’un punt de vista nou. L’aforisme és un punt de partida, i potser això és el que té en comú amb els contes hiperbreus, presents també en bona mesura en aquest recull.
Les paraules clau que agrupen els microtexts d'aquest llibre
Acció, actitud, amistat, amor, biogràfic, brúixola, consumisme, convencions socials, creativitat, creixement, dedicatòries, definicions, determinació, diferències, ego, errors, escriure, ésser humà, felicitat, fórmules, gènere, govern, hipocresia, històries, ignorància, intuició, ironies, jaculatòries, judicis, literatura, llibertat, lògica, mastegots, microcontes, nacionalisme, natura, notes, observacions, odi, opinions, paradoxes, prejudicis, queixes, questions, racionalitat, relacions, respecte, revelacions, sistema, societat, superficialitat, tàctica, teories, ullades, ultratges, urgències, vacuïtat, veritats, vida, whisky, xarlataneria, xarxes socials, xenofòbia, zas! i zen.
Un de cada fins a 350!
L'altra cara de la galeta; 2014
Ja que es pot triar, prefereix fer-se del grup O-/AB+: donant i receptora universal de coneixement.
Tres tasses; 2012
Que petita ens sembla l’oportunitat quan és al nostre abast i que gran quan ja l’hem perduda i ens la mirem de lluny.
Mala llet en pols; 2011
El problema de qui ho xerra tot és l'excés de confiança en el fet que els altres no seran com ell.
Si pica, cura; 2009
Si no corres rere el teu destí, serà el teu destí el que et perseguirà; i t'engalzarà.
La dita a l'ull; 2008
Quan m'asenyalen la lluna, sempre miro el dit; prefereixo saber on és la mà.
Màximes i mínimes; 2007
Si no actuo és perquè penso massa i llavors tota acció resulta absurda.
| |
| | | |
|
| |
| | | |
| | | |
| | | |
|
| Autor | |
| | | |
|  Ampliar | Nom: Ferran Cerdans Serra | |
|
| |
| Vaig néixer el 1974 a Santpedor (Barcelona), tot i que també he viscut a Navarcles, Ordizia i Manresa. Tècnicament no sé d'on hauria de dir que sóc, però tendeixo a considerar-me "Giputxi" quan viatjo a Bilbao, de Navarcles quan rondo per Manresa, de Manresa quan visito Barcelona i d'Ordizia quan sóc a Beasain (pobles veïns i per tant rivals), sense que això m'hagi portat gaires problemes fins ara. Tornant a viure a Santpedor he aconseguit tancar aquest cercle i continuar sense saber d'on sóc a la vegada.
L’escriptura sempre m’ha atret com a transmissora de secrets, i els llibres com a objecte; fins i tot quan encara no els entenia imaginava les històries que explicaven. Per reis sempre he demanat llibres, i diuen que ni tan sols em mirava les joguines fins que no els havia llegit. La meva fascinació per l’escriptura i l’alfabet té dues vessants: d’una banda la cal·ligrafia, la tinta i el paper, i de l’altra el text de fòsfor taronja en una pantalla. Així, vaig començar a escriure els primers programes en BASIC als dotze anys, al mateix temps que desenvolupava la passió per la tinta xinesa amb el primer tremp, que era de canya. Al mateix temps van venir els fragments d'aventures iniciàtics, i a partir dels 14 vaig començar a tancar aquestes històries en forma de relats breus. Els contes curts són doncs la sal de la meva vida, que els últims anys s'ha complementat amb l'aparició espontània dels aforismes, que vindrien a ser-ne el pebre.
Font: llibres-artesans.com
Escrit pel propi autor.
| |
|
| |
| | | |
| | | |
|
|
| |