Resenya:
La primera novel·la postoctubrista? Prepara’t per a un llibre que et trencarà tots els esquemes. Una història salvatge, desacomplexada i divertida que t’enganxarà de seguida.
Sinopsi:
La matinada del 26 de gener de 2034, les agències d’intel·ligència internacionals detecten que tot Catalunya s’ha quedat, sobtadament, a les fosques i sense telecomunicacions, aïllada del món. Sense que en siguin conscients, un misteriós grup armat comença a prendre el control dels carrers de Barcelona. El primer que fan és detenir el president de la Generalitat i anunciar-li que l’executaran immediatament.
Es tracta d’un cop d’estat provocat per la signatura de pau humiliant que acaba de fer Espanya amb el Marroc, forçada pels EUA? És un atac islamista, com el que va prendre el control del Paquistan el 2032 o conquerí Melilla el 2033? O són els catalans, que s’han alçat contra el govern ultranacionalista que governa Espanya gràcies a un monarca autoritari?
La Catalunya que encara viu sota les conseqüències del referèndum del Primer d’Octubre i una declaració d’independència avortada, esdevindrà el camp de batalla d’un actor desconegut, on la venjança, el poder absolut i la ràbia acumulada per uns esdeveniments històrics oblidats faran que els catalans s’hagin d’enfrontar al costat més fosc de la naturalesa humana.
Amb un ritme trepidant, gairebé cinematogràfic, el lector es demanarà constantment què passa realment, es trobarà davant esdeveniments inesperats i haurà de reflexionar sobre què faria en cada situació, encarant-se a les seves pròpies contradiccions.
Els lectors diuen:
«Una trama extraordinàriament creativa, provocativa, plena de sorpreses. Un d’aquells llibres que costa deixar de llegir. T’agafa del coll i et sacseja, et fa obrir uns ulls com taronges i t’obliga, sí o sí, a rendir-te a una distopia escrita amb un ritme viu, un estil directe i escenes impactants. Si no fos en català, aquest llibre seria un best-seller d’aquells que es troben a les llibreries, supermercats, aeroports i estacions dels països normals.»
Joan Rovira, escriptor, periodista i columnista al diari elMón.
«La novel·la més interessant, encertada i aclaridora, que enganxa des del primer paràgraf i que tots els catalans haurien de llegir. Una gran novel·la d'alçada mundial.»
Pere Bonnín, escriptor i periodista. Premi Ramon Llull 2004.
«Una novel·la sorprenent, d’aquelles que no pots parar de llegir. I amb la moral dels vencedors que tanta falta ens fa ara.»
«El comportament dels personatges catalans resulta refrescant i ens canvia la perspectiva.»
«Novel·la que et trenca els esquemes mentals. És veure a Alexandre Deulofeu fent-se un selfie amb un iphone 33.»
«Ciència ficció feta no només en català, sinó només com un català la pot fer.»
«L’autor reflecteix una vívida i emocionant realitat desitjada en petit comitè d’amistats que hem compartit lluita.»