|
| Ebook | |
| | | |
|  Ampliar | Títol: Un tros de paper
Gènere: Humor
Enllaç: Llibre
Autor: Conrad Roure | |
|
| |
| Resenya:
Publicació literariohumorística en català publicada a Barcelona del 16 d'abril de 1865 al 16 de setembre de 1866, a partir d'una idea d'Albert Llanas.
Editada per Innocenci López i Bernagosi i il·lustrada per Tomàs Padró, en foren redactors, entre d'altres, el mateix Llanas (que usà el pseudònim Robert Sanall), Conrad Roure (Pau Bunyegas, que hi féu la crítica teatral), Robert Robert (X, que hi publicà tota la seva producció catalana), J.Feliu i Codina (Josep Serra), Frederic Soler (Serafí Pitarra) i E.Vidal i Valenciano (Blay Màrfegas). Esporàdicament, també hi col·laboraren J.A.Clavé, M.Lasarte, etc. Aconseguí ràpidament un gran èxit popular i, d'aparició quinzenal, passà aviat a desenal i finalment a setmanal. Divergències entre Llanas i Padró feren que aquest deixés de col·laborar-hi; l'editor suspengué aleshores la seva publicació i féu aparèixer Lo Noi de la Mare, il·lustrada per Padró i redactada per Conrad Roure. El 1920 Carles Riba publicà una antologia d'Un Tros de Paper, i en 1926-27 aparegué com a fulletó a La Campana de Gràcia.
| |
| | | |
|
| |
| | | |
| | | |
| | | |
|
| Autor | |
| | | |
|  Ampliar | Nom: Conrad Roure | |
|
| |
| Conrad Roure i Bofill (Barcelona 1841 - 1928) va ser un autor dramàtic i periodista català.
El seus articles de records i vivències publicats al diari "El Diluvio" van ser recollits en tres volums amb el títol de "Recuerdos de mi larga vida".
Llicenciat en dret, autor dramàtic i periodista. Formà part del grup de defensors "Del català que ara es parla", juntament amb Anton i Josep Feliu i Codina, Frederic Soler, Eduard Vidal i Valenciano, Albert Llanas... Aquesta tendència cultural s'oposava al català Jocfloralesc que proposaven els prohoms de la Renaixença.
Fou seguidor de Valentí Almirall, com molts d'aquest joves amics que van fer una evolució ideològica semblant, passant del Progressisme al Republicanisme Federal.
Fou director i únic redactor de la publicació El noy de la mare. Sota el pseudònim de Pau Bunyegas va participar a nombroses publicacions de l'època: "Un Tros de Paper", "Lo Gay Saber", "La Renaixensa", "La Ilustració Catalana", "La Campana de Gràcia", "L'Avenç", "L'Esquella de la Torratxa", entre d'altres.
A ell es deu la primera traducció completa al català(si bé indirecta, a través del francès) de la Ilíada.
| |
|
| |
| | | |
| | | |
|
|
| |