|
| Autor | |
| | | |
|  Font: escriptors.catAmpliar | Nom: Hermínia Mas i Marssenyach | |
|
| |
| Hermínia Mas i Marssenyach va néixer a Casserres (Berguedà) el 1960.
Ha viscut uns quants anys a Barcelona i actualment viu a la Garriga amb el seu marit i els seus dos fills.
És llicenciada en filologia catalana i especialista en autoaprenentatge i ensenyament del català com a llengua estrangera. Treballa com a professora en una Escola Oficial d’Idiomes.
Va començar escrivint poesia, però actualment la seva activitat literària s’ha diversificat i també escriu narrativa. Els darrers anys s’ha centrat especialment en el camp de la literatura infantil, segurament a causa del fet que els seus dos fills la inspiren i li donen idees.
Considera que tant els nens com els joves tenen dret a llegir bona literatura i això és el que intenta fer.
Tot i que actualment està més dedicada a la narrativa, la poesia impregna gran part de la seva obra, i trobem molts recursos poètics tant als seus llibres per a nens com per a adults o joves.
En poesia ha guanyat els premis Miquel de Palol (1995), Caterina Albert (1993) i Tardor (2004) i ha estat finalista dels Amadeu Oller, Vicent Andrés Estellés i Carles Riba. Els seus poemes han estat seleccionats a diferents antologies i revistes com Dels trobadors als nostres dies, Contemporànies, De mar a mar. Antologia de poetes catalans i portuguesos, Reduccions i Gest.
Així mateix, ha participat en alguns recitals i encontres poètics com el Segon encontre de poetes catalans i portuguesos (1995), el Seminari sobre traducció poètica de la Institució de les Lletres Catalanes, celebrat a Farrera de Pallars l'any 2002, el Seminari Paraula de Dona: Dones i literatura, organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Tarragona l'any 1997 i el Festival de poesia de Barcelona de l'any 2003.
Alguns dels seus poemes han estat traduïts al portuguès per Isabel Soler i Ana Hatherly, a l'anglès per Ann Force, i al rus per Maixa Oganissian.
En narrativa ha guanyat el Premi Folch i Torres (1999) per la novel·la Ulldevellut, escrita amb Josep-Francesc Delgado, i el Premi Ciutat d'Olot de narrativa infantil. Ha quedat finalista del Vaixell de Vapor amb Idriss, la noia del fil de seda, i del premi Edebé de literatura infantil amb E-mail de Buenos Aires.
Va col·laborar durant dos anys a la secció "el conte" del suplement dominical del diari Avui, on va aparèixer els contes recollits al volum El secret de la persiana.
El seu conte La bruixa que no sabia riure ha estat traduït al gallec, al castellà i a l'èuscar. E-mail de Buenos Aires també ha estat traduït al castellà.
Ha estat convidada a diferents escoles per parlar dels seus contes i també ha fet xerrades sobre els seus llibres per a clubs de lectura d'algunes biblioteques i per a alumnes d'ensenyament d'adults i d'escoles oficials d'idiomes.
| |
|
| |
| | | |
| | | |
| | | |
|
|
| |