| Jaume Serra i Húnter (Manres 1878 - Cuernavaca, Mèxic, 1943) és llicenciat simultàniament en Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, l’any 1913 obté amb trenta-cinc anys la càtedra d’Història de la Filosofia, disciplina en què és una de les primeres figures d’Europa. A la Universitat de Barcelona duu a terme una gran tasca en el camp de l’ensenyament i de l’organització acadèmica. En proclamar-se la Segona República, Serra i Húnter és nomenat degà de la Facultat de Lletres i, un mes després, rector de la Universitat (1931-1933), que en aquella època va rebre el nom d’Universitat Autònoma de Barcelona. En aquest període, la universitat republicana dona entrada a persones de «mèrit singular», que la institució escull d’acord amb la seva autoritat científica i acadèmica. Així, durant el rectorat de Serra i Húnter es modifica l’estructura docent per contractar catedràtics d’acord amb el seu prestigi, i per permetre la incorporació de professionals especialitzats per mitjà de la figura dels professors lliures, als quals es concedeix la venia docendi perquè imparteixin classes en igualtat de condicions amb els funcionaris.
Paral·lelament amb la seva gran tasca acadèmica, Jaume Serra i Húnter és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. També duu a terme una intensa activitat política, que el porta a ser diputat al Parlament de Catalunya l’any 1932. En acabar-se la Guerra Civil, Serra i Húnter s’exilia, primer a França i després a Mèxic, on és membre del Consell Nacional de Catalunya fins a la seva mort, l’any 1943.
Font: recercaiuniversitats.gencat.cat
| |