| Llorenç Riber (Campanet, Mallorca, 1881-1958). Poeta, narrador, traductor i sacerdot.
Juntament amb autors com Miquel Ferrà o Maria Antònia Salvà, forma part de l'Escola Mallorquina dins el Noucentisme. Aviat obté premis per la seva producció poètica en els Jocs Florals de Mallorca i Barcelona. D'aquests darrers n'és guanyador els anys 1907, 1908 i 1910 i és proclamat Mestre en Gai Saber. Amb Miquel Ferrà, és impulsor de la revista Migjorn (1906-1907) on s'aglutinen les principals idees de l'Escola Mallorquina. L'any 1909 apareix l'obra en prosa Lliris del camp i el 1912 publica A sol ixent, el seu primer poemari.
L'any 1913 es trasllada a viure a Barcelona, on resideix fins a l'inici de la Guerra Civil espanyola. A la capital catalana treballa a la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès i col·labora com a articulista en diferents publicacions com La Veu de Catalunya, Diario de Barcelona, La Publicitat, El Matí o El sol. És autor, entre d'altres, de les obres en prosa Els sants de Catalunya (1919-1922), Per l'altar i per la llar (1928), els dos volums de Any cristià (1929-1930) i d'especial rellevància és l'obra La minyonia d'un infant orat (1935), on l'autor narra amb detall i preciosisme les seves vivències d'infància. El volum Poesies (1931) reuneix els tres poemaris de l'autor: A sol ixent, Les corones (1917) i A sol alt (1931). Llorenç Riber deixa, també, una valuosa herència de traduccions de clàssics grecs i llatins, tant al català com al castellà.
És membre de la Real Academia de la Lengua Española des de 1927. Finalitzada la Guerra Civil, passa a viure a Madrid on continua les tasques dins del món de la cultura. Ara, però, sota les directrius del règim franquista. Allí continua amb les aportacions periodístiques en mitjans com España, Noticiero de España, Diario de Barcelona o la revista Destino. L'any 1955 és condecorat amb la «Gran Cruz de Alfonso el Sabio» i el 1956 torna al seu poble natal, on s'estableix per motius de salut ja fins a la seva mort, l'octubre de l'any 1958.
Font:escriptors.cat
| |