Diagnosticat a tretze anys d’un osteosarcoma que li comportà l’amputació d’una cama, l’extirpació d’un pulmó i un llarg tractament anticancerós que durà deu anys, aquesta experiència marcà tota la seva producció literària i televisiva posterior.
Estudià i es graduà en enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya, i durant la seva època universitària formà part d’un grup teatral i començà a escriure. A mitjan anys noranta, es professionalitzà com a coguionista de sèries i programes, especialment de Televisió de Catalunya (Club Súper 3, Històries de Catalunya, Buenafuente, El joc de viure, Viladomat, El cor de la ciutat, Jet Lag, Majoria absoluta). El 2010 s’estrenà la sèrie Polseres vermelles, ideada, escrita i produïda per ell mateix, que obtingué un gran èxit, i què adhuc tingué una gran projecció internacional: el gener del 2014 s'estrenà la versió italiana (Braccialetti rossi), i al setembre la nord-americana (Red Band Society), adaptada per Steven Spielberg, que en comprà els drets, i emesa per la cadena Fox. En versó original doblada o subtituladaha estat també emesa per diversos canals espanyols, i també a Finlàndia, França, Suècia i l'Argentina, entre d'altres. La sèrie ha rebut, a més, nombrosos guardons, entre els quals el Seoul International Drama Award al millor guió de sèrie de televisió (2011), el premi Nacional de Comunicació al millor programa de comunicació (2011), el premi Ondas a la millor sèrie de televisió (2013) i el 2015, l'Emmy Kids International, a la millor sèrie per a públic infantil i juvenil.
Com a autor teatral, destaquen Los pelones (2000), nom de la companyia per a la qual escriu i on també ha actuat, obra en què apareix el tema dels adolescents malalts de càncer hospitalitzats que reprengué posteriorment, sobretot a Polseres vermelles, La teva vida en 65’ (2002, premi Butaca 2003), 4 bailes (2003), No em demanis que et faci un petó perquè te’l faré (2004), Idaho y Utah (nanas para nenes malitos) (2006, premi Teatre BCN 2006), El fascinant noi que treia la llengua quan feia treballs manuals (2009) i Els nostres tigres beuen llet (2012).
Ha estat guionista de diversos llargmetratges: Planta 4ª (2003), dirigida per Antonio Mercero; Tempus Fugit (2003), d’Enric Folch; La teva vida en 65’ (2006, premi Barcelona al millor guió), de Maria Ripoll (adaptació de l’obra teatral homònima); Deu ser que ningú és perfecte (2006), de Joaquim Oristrell; Herois (2011), de Pau Freixas. També ha dirigit i protagonitzat l’adaptació cinematogràfica de la seva obra teatral No em demanis que et faci un petó perquè te’l faré (2008). L'any 2014 Pitahaya, dirigit per ell, guanyà el premi al millor curt narratiu del festival de cinema Urbanworld de Nova York i fou preseleccionat als Òscar.
És també autor de llibres centrats en l’exploració novel·lada de les emocions i en els quals és una constant l’esperit de superació: El món groc (2008), Tot el que podríem ser tu i jo si no fóssim tu i jo (2010), Si tu em dius vine, ho deixo tot… però digue’m vine (2011) i Brúixoles que busquen somriures perduts (2013).